Roger de Llúria a Cadaqués

"No només me pensi que cap galera ni cap atre vaixell gosarà anar per mar sense l’ensenya del rei d’Aragó (...), sinó que no crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua, per mostrar guiatge des meu noble senyor, el rei d'Aragó i de Sicília."

Aquestes paraules, que hem sentit esmentar moltes vegades, varen ser pronunciades l’any 1285 per l’almirall sicilià Roger de Llúria (que estava al servei del rei català Pere II, més conegut com Pere el Gran) davant del comte de Foix, enviat del rei de França.

Lo que força gent no sap és que aquestes paraules varen ser pronunciades precisament a Cadaqués, i que varen ser pronunciades després d’un acte atroç comès precisament per aquest almirall sicilià.  

Què hi feien aquí es francesos?

La flota catalano-siciliana, comandada per Roger de Llúria, havia obtingut moltes victòries militars a Itàlia, i el papa Martí IV, contrari al domini català de Sicília, va excomunicar el rei Pere II i va concedir la investidura de Catalunya, Aragó i València a Carles de Valois, fill del rei de França, Felip l’Ardit (1283).

 Al cap de poc temps (1285), un gran exèrcit de croats francesos (com que feien la guerra en nom del Papa, eren considerats croats) va ocupar el Rosselló, va travessar es Pirineus i va arribar a posar setge a la ciutat de Girona.

 Sortosament per as catalans, aviat se va girar la truita. La pesta va començar a fer estralls entre es francesos, i el mateix rei de França, que dirigía personalment la croada, va caure malalt i va haver de ser traslladat a Castelló d’Empúries.  

L’arribada d’en Roger de Llúria

Davant d’aquesta invasió francesa, el rei Pere el Gran va cridar Roger de Llúria, que es va presentar el 24 d’agost a Barcelona. La nit del 3 al 4 de setembre, va desfer totalment l’armada francesa al golf de Roses.

A més, en Roger va traslladar es seus homos a ses galeres que havia pres as francesos (que es veu que estaven en millor estat que ses seues), i va perseguir es vaixells francesos que havien pogut fugir.

I ara ve la barbàrie...

La crònica de Bernat Desclot mos diu que en el combat varen morir més de cinc mil francesos i provençals, i que l’endemà en Roger va prendre represàlies amb es presoners. D’entrada, però, va respectar ses oficials i va prendre represàlies només amb es soldats. La crònica diu que primer

“...tria’n a una part a cinquanta dels millors, qui eren almiralls, cavallers, o hòmens de gran reemçó, è posa’ls a part...”

Més tard va triar es tres-cents presoners que eren ferits, els va dur en terra i, tot seguit, enfilats en una corda, els va amarrar a la popa d'una galera i els va fer arrossegar mar endintre fins que varen ser tots afogats.

“...feu-los enfilar en una corda, e puis, ab la popa d’una galera, en vista de tot hom que veure-ho volc, feu-los rastrar dins en mar e moriren tots aquí.”

Però ara ve la part més bèstia. Què va passar amb es presoners que no eren ferits? No vos ho perdeu:

Igual que as ferits, també els va enfilar amb una corda, però els hi va treure els ulls a tots, excepte as que anava a davant, que només li’n va treure un perquè pogués guiar a ses atres.

“E puis prenc aquells dos-cents seixanta hòmens que romanien, que no eren nafrats, féu-los trer a tots abdós los ulls e enfila’ls en una corda; e hac un hom d’aquells mateixs a qui no trasc sinó la un ull per tal que menàs los altres”

I d’aquesta manera, els va enviar a Castelló d’Empúries a trobar el rei de França. La crònica diu que, en veure allò, el rei francés va estar a punt de perdre el seny, i que ja mai més se va aixecar d’en llit fins que va morir.

Roger de Llúria entra a Cadaqués

Mentrestant, en Roger va anar costejant fins el grau de Narbona per veure de localitzar ses galeres franceses que havien fugit de la batalla. Però en va trobar cap i va tornar cap a Cadaqués, que encara era en mans des francesos. Immediatament la vila se li va lliurar.

“E quan no les trobà allí no se’n volc pus destorbar e tornà-se’n al port de Cadaqués, qui és del comte d’Empúries, mas tenia’s tota aquella saó per lo rei de França; e mantinent quan lo viren cells de Cadaqués e saberen que tota l’armada del rei de França era desbaratada, reteren-li lo castell de Cadaqués, on ha molt gran força”

I la crònica encara mos diu que en es mateix port de Cadaqués en Roger va prendre tres vaixells francesos més, i que un d’ells hi havia la paga de l’exèrcit francès.  

Ceràmica commerorativa d'aquest fet, obra de l'artista Ramon Moscardó, que va ser emplaçada al carrer Roger de Llúria de Cadaqués l'abril de 2007.

Sa resposta del rei de França

El rei de França Felip l’Ardit, que encara era a Castelló d’Empúries convalescent, esgarrifat per tot allò que havia vist, va enviar el comte de Foix a Cadaqués a parlamentar amb en Roger i demanar una treva.

En Roger va contestar que mai no tindria pactes amb francesos ni amb provençals, ni encara que n’hi tingués el mateix rei d’Aragó.

El comte de Foix li va dir que el rei de França armaria tres-centes galeres, i en Roger li va contestar (sempre segons la crònica d’en Barnat Desclot) que si volia en podia armar mil, que ell només n’armaria cent, i que “no tem que es gosen ab mi trobar en neguna part”.

I a continuació va pronunciar la frase cèlebre que esmentàvem al principi.

“Ne sol em pens que galera ni altre vaixell gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d’Aragó; ne encara no solament galera ni lleny, mas no creu que nengun peix se gòs alçar sobre mar si no porta un escut ab guiatge del rei d’Aragó en la coa per mostrar guiatge d’aquell senyor rei d’Aragó”

Es francesos havien quedat aïllats, ses seues tropes delmades per la pesta, amb el rei malalt de mort a Castelló d’Empúries i obligats a cremar es barcos que tenien a Roses perquè no caiguessin en mans des catalans.